Això és el què hauria d'haver dit al novio de la meva amiga quan m'ha dit que ""si estas sola és perquè vols". Per què vull? Si no tinc ningú.
La gent balla tots amb gent. La majoria són del poble, alguns dels voltants, altres no ho sé, però sempre són/som els mateixos i sempre som els mateixos pringats sols.
Per això necessito anar beguda o un cigarro, per deixar un moment el que la gent pensi de mi, per obrir-me més, deshinibir-me...
Tancar els ulls i posar-me a ballar i oblidar-me de tot. Això és el que voldria fer.
Estic sola, sola, sola..., ressona al meu cap, eco.
És molt fàcil dir "oblida't del passat", però si ja el tinc oblidat, només t'estic dient perquè sóc com sóc o perquè penso com penso.
M'havien jutjat per no dir res i a mi em fa por que els enredi d'aquesta manera. No es mereixen que jo els enredi.
Així em sento.
Però jo no deixo d'intentar obrir-me, però si aquesta sóc jo... o la meva ment m'ho impedeix... tot això no és culpa meva.
A mi no em jutgeu val?
Molta gent diuen que volen que m'integri i tal, però no saben com fer-ho, doncs si no us acosteu a mi i em feu ballar, difícil eh.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada