Mentre anava al cotxe amb el meu pare i me mare per anar a buscar un matalàs per mi, m'han trucat. Eren els de treball temporal. M'oferien una feina per un dia, que possiblement no m'haguessin dit res més, només dies puntuals.
Quan et diuen això i que a sobre no és al teu poble, i que a més i tens que anar l'endemà... i tu estaves pensant en el matalàs que t'anaves a quedar i també que demà tenia hora al podòleg. Que feia temps que hi havia d'anar (recomanació del metge) i que no anava perquè el senyor de la casa (meu pare) no cridés com un boig, i sí evidentment me l'ha fet... suposo que havia de passar això perquè em fotés la bronca el meu pare.
Quan et diuen això i tu a la ment tens tot això i a més bé la por, perquè no només és això.
I et comences a fer preguntes, com per exemple, que si m'avisen més cops com ho faré amb el psicòleg o els cops que vaig a mindfulness, o ara també al psiquiatre? Perquè sí. Resulta que ara també aniré al psiquiatra i sí resulta que no ho he dit a NINGÚ, no dic mentida, ho sap l'amiga de casa (la quina ara ja no hi és), l'única que ho sap.
Quan he penjat, evidentment que ell m'ha preguntat.
Resulta que sóc tan indecisa, tan insegura... Tenia hora al podòleg i em feia realment mal tot el nervi del peu a la cama de feia mesos, havia d'anar al podòleg... Com pretenia que digués que sí?Heu encertat, o no, però el meu pare em va fer trucar un altre cop a l'empresa de treball temporal (ETT) dient que ja ho cancel·laria i que hi aniria. Vale, molt bé.... BRAVO "Ina" bravo... la teva feina per tú! Però no... NO anava a ser tan fàcil.
Resulta que a part que havia de ser a un poble del costat del meu (el qual tardo uns 40 minuts amb bus, sí, bus, perquè ara m'he quedat sense cotxe) a les 12 del matí demà. Si hagués sigut això rai... però tenia que tenir el títol de manipulador d'aliments! OLÉ OLÉ.... i com el faig d'un dia per l'altre? Ah clar... per internet... però oju! val 20€! Què havia de fer jo? La molt tonta de jo dic:
-Un moment li puc preguntar al meu pare? (els meus pares flipant, però què esperaven d'una malalta mental?.................i insegura de merda, però clar què havia de fer quan el meu pare es queixa SEMPRE pels diners?)
Finalment mentre li preguntava, el meu cap per dins no parava de donar voltes... i no estava més il·lusionada per aconseguir el meu primer treball, el contrari, estava més atabalada pensant com faria tot allò i etc etc. Evidentment mentre li preguntava la dona ja m'ha dit que ja tenia un altre noi.
FUCK VIDA.
El meu cap ha quedat out, fora de servei...., ha fet una explosió. Una part de mi estava molt contenta, una altre decepcionada i una altre espantada per lo què m'esperava (la bronca que m'espera...).
El meu pare m'ha matat literalment a la seva ment. Al cotxe és el pitjor lloc que em pot fer els crits. NO EM PUC ESCAPAR i em veuen plorar...
A sobre la meva mare li donava totalment la raó, i ell cridava: és que tu no li dius res a sobre (com si em diguessin poc...), però si ja li dic cridava la meva mare.
També em cridava per lo del podòleg, quan el metge m'havia quasi obligat a anar-hi feia mesos i no li havia fet cas per POR A LA REACCIÓ DEL MEU PARE.
El final m'ha dit que ja m'ho pagaré jo el podòleg...
Però lo pitjor és que m'ho reclamarà tota la vida, i m'ho tindrà en compte tota la vida aquest error que he tingut, com el cop que als 16 anys vaig perdre una altre oportunitat de treballar, que ni tan sols estic segura que m'anessin a agafar. Però ara... cada cop que faig algun desastre m'ho recorda i em culpabilitza... sempre fa lo mateix... i no sap que cada cop que em crida em destrossa una mica més a trossets, i psicològicament, i jo em destrosso de totes les maneres possibles, perquè després el menjar és el meu escape, vomitar, tallar... i destrossar-me el màxim i no importar-me les conseqüències.
Perquè quan la teva ment va tant a mil per hora tan et fa destrossar-te una mica més, perquè t'és completament igual morir.
Mentre m'insultes alimentes la meva ment de malalta mental... després em diu boja. OLé tu:)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada