Reconec i m'adono i crec que sóc una persona gelosa. Bastant gelosa. I això potser no és bo si ho ets massa. També sóc impacient. I també me n'he adonat que començo menjant porcaries quan tinc gana potser i acabo que no tinc gana i tot i així jo segueixo... la meva relació amb el menjar és molt estranya i fa molt mal. Tal mal que no us podeu imaginar. Per mi. Hi va haver una temporada des de l'adolescència que vaig aprendre uns hàbits saludables de menjar, crec. Vull tornar a llavors. Va durar tant poc. Va ser quan feia la dieta seguida per una infermera. Ara noto que per controlar-me... desitjo ingressar. No veig cap altre sortida. Però resulta que t'has de morir. També vull ingressar perquè aquí no és vida. I perquè sinó la vida me la treic jo.
Una entrada molt sincera..molt vergonyosa..molt tierra tragame..molt no sé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada