Us escric des d'un putu manicomi. En realitat és un putu hospital. Era el què volia no? Ingressar. Doncs crec que ho he aconseguit. Però mai estem contents amb el què demanem i volem quan ho aconseguim i de moment això està sent el putu infern.
Perquè estic amb els meus pares que no em deixen sola ni a la de 5. I perquè demà tenia mindfulness quan feia un mes que desitjava aquell dia.
No podré fer moltes coses que desitjav i desitjava canviar de veritat. Tot i que una part desitjava ingressar l'altre té por. I ès que de moment tot està anant malament. Només passen les hores lentes. Encara no he dinat i tinc gana. Ja ho sé que vull aprimar, però tinc gana. Aquí només em donen que tranquilitzants i els meus pares avisen tota la família. No sabeu la ràbia que sento. I em volien enllitar en un llit estacada. Potser tinc que ingressar a un lloc lluny del meu poble perquè no tenen llocs. Petonets. Us informo pel G+.. petonwts del psiquiatre hospital. Avorridiiisissiiima lligada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada