https://www.youtube.com/watch?v=gRsGZNIiZyc
Aquí estic un altre cop. Mirant la patum en directe per la tv, ja que avui no hi puc anar, com us vaig dir m'estic morint de ganes d'anar-hi! Ahir hi vaig anar el Dimecres i en principi Diumenge hi torno, i dissabte tan de bo també hi vagi... És que no ho suporto de veritat per culpa meva, perquè sóc com sóc i no tinc amb qui anar... joder...Avui he anat a assajar a la coral, però avui no he aconseguit animar-me... últimament em sento molt malament..., i més ara que estan fent la patum ens aquests moments i no suporto pensar que és perquè no tinc amb qui anar :( és frustrant.
Ho sento, per ser com sóc, jo no vull ser jo, no vull ser així, no de veritat. Sento no riure, sento si penseu que miro amb mala cara, és la meva cara. Sento posar-me nerviosa i sentir vergonya i no parar de moure'm. No vull sentir aquesta tristesa... no vull ser jo.
La meva pregunta és: algun any per patum, tindré amb qui anar, sense la meva família, i anar-hi tots els dies?
No puc expressar com em sento perquè em sento fatal.
Em sap greu no poder fer escrits més macos, o més positius, però últimament pues com que no...
Digueu-me com sé més positiva, parar de pensar....
PD: ahir vaig bufar per primer cop amb el cotxe!
AQUESTA ENTRADA ÉS UNA PUTA MERDA
ResponElimina