M'encanta. Quan fa temps que no hi vaig me'n moro de ganes i quan hi vaig és tant uff...
Començo a veure totes les coses que m'agraden... i resulta que són les que no estan rebaixades, que raro, no?
Després m'agafo les coses per provar-me, però no em queda res bé. Agafo uns pantalons de nova temporada que són perfectes, i agafo la 38, pensant que segur no m'anirà bé, que tornaré a fer la 40, que què tinc que fer 38? Però resulta que em van una mica grans. Però realment són d'aquells que són 38 però són més gran que normalment... per tant no m'il·lusiono...
De cop aquella il·lusió que tenia d'anar a comprar es va perdent... resulta que no em queda res bé. M'he d'aprimar. El meu cos és una merda.
A més si no és això, sempre t'acabes quedant lo més car...
M'encantaria poder quedar-m'ho tot, encara que no em quedi bé, si tingués diners, em faria igual que després la peça de roba es quedés sense utilitzar.... però evidentment aquest no és el meu cas...
Aconseguir la perfecció és impossible... i en teoria no és la clau de la felicitat. Això, la felicitat està en acceptar-se un mateix....
Ina, les talles d'avui en dia a les botigues són més petites que les que toquen, si vas agafar una 38 el mes segur és que sigui més petita (la societat d'avui en dia...) i com a màxim (que ho dubto) serà una 38. Així que no crec que t'hagis d,aprimar.
ResponEliminaHola, qui ets?
EliminaI recorda que l'important no es el de fora, si no el de dins
ResponElimina