Què s'ha de fer quan estàs a taula dinant... i el teu pare et comença a cridar que ets una inútil... que si no sé anar fins a tal lloc amb cotxe (perquè sóc un desastre amb l'orientació, etc.) doncs que ja puc plegar... que no serveixes per a res.... però tot això dient-ho amb deprecii i ràbia... molta ràbia i cridant...
Jo no podia més. He aguantat les ganes de cridar... com hagués volgut qui jo ser... i m'he adonat que si crido és perquè no esclati a plorar. He marxat a la cuina a acabar la sopa.... però m'ha fet por que entrés me mare. Perquè no em veiés plorar he acabat marxant, al tercer pis, a l'estudi, on ningú em molesta. (Només el meu germà quan em fa fora perquè vol l'ordinador.). També he aguantat les ganes de tallar-me.
A més m'havia marxat la gana. És a dir que només he menjat un plat de sopa. Però millor així menys que menjaré.
Sento la teva situació, Ina. Et donc el meu suport.
ResponEliminaPreguntes qui sóc. Doncs sóc el Sergi de 15 anys d'edat i curso 4t d'ESO. No et coneixo. Cal què t'expliqui més?
Gràcies
EliminaNo, si no vols no....
No t'emprenyis per voler saber qui erets..
Ina. Sento que t'ho hagis pres malament. No m'havia enfadat ni res, simplement t'ho preguntava. Si vols saber alguna cosa més de mi, pregúnta'm-ho.
ResponEliminaClar, normalment acabo els comentaris dien-te alguna cosa, i aquest cop no ho he fet. I no passa desapercebut, jeje.
Que vagi molt bé, Ina. ÀNIMS, PRECIOSA.
no m'ho vaig prendre malament.
Eliminasimplement em vaig sentir malament si a tu et va molestar