El final... he tornat.

Em faig fàstic. Tinc ràbia. La família és un fàstic. Sento odi.
Apunt de tallar-me... en ves d'això m'he esgarrapat amb les meves ungles fort i de cop unes ganes increïbles de tallar-me
No ho hauria d'haver fet. Me n'ha fet venir més ganes.
Apunt de fer-ho, però si puc m'aguantaré.
A més d'això avui, cada cop que mossego una poma, una part de mi es sent fatal.
Només tinc ganes de plorar. Per tot.
Em faig fàstic i m'odio. Sentir tal ràbia em fa sentir fatal.
Penso: Para, però no puc.

Això va passar ahir i vaig acabar fent-ho. Una part de mi està molt decepcionada amb mi mateixa. El menys tema pesar porto 2 dies sense fer-ho.
No és normal en mi deixar passar tants dies sense renovar, però estic plena d'exàmens i treballs... i etc etc. Un dia vaig acabar a les 3 del matí i anar fent.