No sé si puc dir que mai m'he enamorat, però els dos nois que m'han agradat més en aquesta vida han estat no correspostos.
L'únic noi que em sembla tan atractiu, aquell que em vaig fixar als 12 anys, anys pensant que ho superava, però veient-lo i tornar a sentir lo mateix. De fet ni et conec. Però vaig imaginar una personalitat amb tu. Potser no ets real, però la teva aparença i el teu físic m'atreu.
Mai t'agradaré i mai ho superaré, però no mereixies la pena.
Torno estar com fa tres dies. I en el fons no ser ni perquè.
Ja hi tornem a ser. Ho vaig dir.
I semblo bipolar.
No només és haver-te vist. És tot. És tornar a sentir-me una merda i moltes coses més. Sento enredar-vos amb el meu diari, perquè simplement això sembla. Perquè collons sóc així.
Ah! I m'han posat un 2 en una activitat i encara falta la nota d'ahir de l'examen que em va anar fatal.
Aquest cap de setmana tinc concert amb la coral, balls amb els bastoners i un munt de treballs i exàmens... Sóc tan gafe que el divendres 14 que aniré a bcn a veure un musical, em coincideix amb un examen, que hauré de fer abans d'hora...
He acabat les pràctiques en la llar d'infants on estava i se m'ha fet molt trist. M'han fet un dibuixos molt bonics i m'ha fet molta pena acabar les pràctiques allà. Els trobaré a faltar molt.
Dilluns començaré les pràctiques a un lloc nou. El lloc on vaig fer la primària. Estic espantada per què em trobaré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada