A vegades és més fàcil enganyar-se a un mateix. Fer veure que estàs bé quan realment no ho estàs. Potser és millor així. D'aquesta manera potser acabes passant a l'altre banda de veritat.
Però que collons, fes l'esforç a estar millor.
És hora de tornar a començar.
Despertat de la foscor. Allunya't d'ella.
Contagiat del riure dels nens, perquè riuràs amb ells.
Treu-te les ulleres negres i posa't les de colors. Veu la vida amb un altre color.
Fes-ho per tu i accepta't... perquè he aprés que ningú ho farà per tu... i és molt trist esperar dels altres i que mai arribi, per això si un mateix no s'accepta tot és molt difícil.
I l'acceptació a un mateix es fa difícil quan t'odies completament.
PODEU CONTESTAR LA NOVA ENQUESTA?
Gràcies!!!!!!!
Ina. He llegit uns quants textos teus. M'ho he pogut imaginar...
ResponEliminaEspero que et vagi tot millor. No sé que estás fent actualment, però crec que hauries de canviar alguna cosa per tal de que ells et vegin com a una ''normal'' i dexar-se enrere tants mals records. Per exemple, fer alguna activitat per tal de conèixer a gent completament desconeguda. Et veuran com a una normal. I és que realment ho ets. L'únic que passa és que arrossegue's mals record i et veus incapaça de fer alguna cosa bé. NO. Això no és així. Ets capaça d'aconseguir el que vulguis. Coneixaràs a més persones i et tractaran com als altres. Potser al principi costa, però és qüestió d'adaptarse. Pensa que ells no tenen cap visió de tu...
Moltes gràcies!
EliminaFaig activitats: coral i bastoners... però em costa molt obrir-me a la gent, diria que m'aïllo jo sola..., tot i que en part és pel meu caràcter... i suposo perquè ni em valoro ni em respecto.
En fi, vaig fent i espero que tot vagi millor.
De nou merci!:)
Per cert! Si vols em pots seguir al twitter: @inavaci94
EliminaHo sento. No tinc Twitter.
ResponEliminaVec alguna cosa molt positiva dins teu. He estat mirant una mica a fons el teu bloc, i he vist que, encara que molts cops t'autocritiquis a tu i a la teva vida, alguns cops tens escrits on mostres una mica de felicitat. Sobretot, en les respostes a comentaris.
Jo t'entenc en alguns aspectes dels que parles. Per exemple, la timidesa.
Mira, jo a l'institut, a l'hora del pati estic pràcticament sol, només amb una persona que es igual de tímid que jo. Al tornar a casa torno sol, només amb un amic que m'acompanya un tros. I a partir d'aquí no surto de casa, ni als caps de setmana, ni a l'estiu. També sóc una persona que alguns de la meva classe es riuen de mi. Saps què? Jo em sento un gran afortunat, més que elles (les que es riuen de mi). Es riuen de mi per com sóc, gairabé no parlo, i mai surto.
Tot això té un perquè. Ara, als 14 anys, crec que he de cumplir en la meva obligació, estudiar per a guanyar-se un futur. No com elles. Elles es DROGUEN, FUMEN MARIHUANA, S'EMBORRATXEN, amb molta sort aproven un examen, i el pitjor de tot és que després de l'ESO el seu objectiu no és més que passar-s'ho bé. A aquesta edat, no és normal. Tu, per exemple, amb les pràctiques amb els nens que fas i els teus estudis, ho estàs intentant, i el més segur és que ho aconsegueixis, estic segur. Ja veuràs, quan siguem grans ens riurem d'elles que estaran demanant diners, jaja.
Què vagi bé...
Hola de nou anònim!
EliminaM'ha sorprès molt el teu comentari, no pensava per res que tinguessis 14 anys ja que no ho sembla.
Si no tens twitter, em pots seguir si vols pel facebook: ina vaci, però si no vols doncs no tan és jajaj
Ah iper si t'interessa doncs hi ha gent que he conegut gràcies el blog i ens anem comunicant i crec que això està molt bé!
Mira jo a la eso, treia molt males notes, 0 i no va en conya... jo creia que m'hi esforçava, però potser realment no m'hi esforçava suficient perquè tot plegat em desmotivava,en fi no ho ser... però això que dius que ens riurem, etc. jo no ser si ho puc dir... perquè em costen molt les coses, i realment crec que no serveixo per a res, per a res RES.... i mai he treballat... i bf no ser són moltes coses que em fan veure queNO SERVEIXO.
Aquests dies estic molt agobiada... mai havia estat tan ocopada: pràctiques matí, cole tarda, coral, bastoners, treballs i estudiar per a la nit... fins i tot he tingut que parar de mirar series i no tinc temps d'ordinador, coses que per mi tot això és un sacrifici, i realment tinc que anar molt atavalada per deixar aquestes coses....
Avui he rebentat a classe.... perquè tinc que decidir sobre què fer l'any que bé i m'està portant molt mal de cap tot plegat...
Ah, i sento decepcionar-te, però jotambé bec, des dels 14 anys..
En fi no et vull amargar més amb lo que m'ha passat avui, perquè estic que no m'aguanto gens... i aquesta setmana no ser com acabaré la feina..
Jo també espero que et vagi bé....
pd:no crec que sigui positiva, però per alguna raó mai o casi mai em rendeixo
això no vol dir que algun cop faci algu que em penedeixi tota la vida i serà impossible arreglar.