Sembla que quan fas un pas endavant, tornes endarrere i realment penses si val la pena seguir lluitant.
Però jo vull ser-ho. Vull ser feliç ja.
Ser que pensareu que és absurd... però quan tot et surt malament... quan veus que no ets capaç de fer res perquè no serveixes per a res.... doncs penso si de veritat fa falta molestar als altres? Però llavors penso que això seria donar la raó qui no em vol.
Per això en ves de reaccionar cap avall, intentem millorar.
Però és que que passa quan portes intentant-ho molt de temps i tu no millores? Comences a pensar un altre cop si realment vals alguna cosa.
La resposta està clara. Que tot depèn del que facis el respecte.
És fàcil dir que et sembla que una vida és fàcil, però realment un sap lo que té.... A vegades qui menys diu és qui més té. A vegades qui menys es queixa és qui més raó té per queixar-se. A vegades si una persona no parla és per alguna raó, no penseu? Mai li digueu algú quan feu un treball: pots parlar. Aquesta persona es sentirà malament i en alguns casos es voldrà morir perquè ho vol fer millor i no pot. Llavors, és aquí quan m'adono que no serveixo per a res.
És aquí. Perquè ara estic demostrant que no valc RES. Res Res res.
No vull ser la "nena" tonta, empanada i amargada. No. Vull ser jo.
Tot i que jo no ser si existeixo. Perquè he nascut, però a quin preu? Estic a la terra, però la pregunta és: VISC?
Tinc ganes de dir-vos que diumenge vaig fer un concert amb la coral i em van proposar d'anar amb ells a caminar aquest dissabte *_* em va fer tanta il·lusió! Gràcies mil gràcies....
Com és que al twitter em segueixen cantants? Que seguiu el meu bloooc? (jo super encantada, però alhora em fa pensar si és bo o és dolent....). Si em seguiu podeu contestar les enquestes que encara millor... jeje....
PD: He tardat a renovar per treballs, exàmens... entre tot no puc.....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada