Vull morir

Avui només puc pensar que vull morir.
És egoista? És de dèbils? Em sento així.
És trist pensar això ho ser.
Tot és molt aburrit. És una rutina.
Estic sola. Sola. Sola. SOLA.
Només puc pensar això.
Sola, gorda, insegura, burra, tonta, inútil...
Em sento tan perduda. Durant la nit només podia sentir una pressió al pit. Absurd.
Pesada.
Calla. Prou.
Avui he anat a mindfulness i som un grup de persones. Em fan molta gràcia. Jo sempre sóc d'observar i els observo. No ens coneixem de res, però tenim alguna cosa en comú. Tots nosaltres estem allà. Cada un som diferents. Únics i especials suposo. Em cauen bé. Però en canvi, només els veig un cop a la setmana. És trist. Quan acabem això mai més els veuré. Ells ni es recordaran de mi. Però jo sempre els tindré en ment. Pensaré què deuen estar fent i com els hi deu estar anant.
Una d'allà podríem dir que és bastant negativa, no la culpo perquè jo també ho sóc, però explica moltes coses, i jo penso: No ser perquè li passa això si té un home que l'estima, un o més fills que se l'estimen i a vegades parla d'unes amistats. Què més vol? Si jo em sento com em sento és perquè em sento sola.
Però després penso que ella sabrà perquè li passa lo que li passa, perquè evidentment tothom tenim els nostres problemes, i ella s'ho sabrà... però jo si estès en la seva situació crec que seria més feliç.
Però ara ho he dit. CREC.
No ser. No entenc res. No ser perquè em sento tan buida, tan perduda...
Vaig molt estressada, per feina, treballs, exàmens, activitats... i em preocupa fer-ho tot malament... Potser per això aquests dies estic sentint-me més malament, cansada... sabeu? vaig treure un 9'3 en un examen.