ViscA la felicitat

https://www.youtube.com/watch?v=gAQYPsWAUlQ

Les coses canvien. Joder. Volem o no volem. Ho admitim o no. Tots creixem. Tots ens fem grans.
La vida passa. Tu canvies. La gent del teu voltant es fa gran i tu et fas gran.
Els altres canvien. La situació canvies.
T'adones que et fas gran i no pots fer res per evitar-ho. Uns creixen més ràpids que altres mentalment... però tothom s'acaba fent gran. O no.
Se m'omplen els ulls de llàgrimes, però no estic trista, no. Avui estic feliç. Si. Pocs dies ho estic, però avui puc dir que ho estic. De fet porto uns dies així, uns dies que en realitat són uns 2.
He fet un examen i m'ha anat fatal. Ho juro. He volgut donar sang i no he pogut. Tinc moltíssima feina, són les 22:15 de la nit, demà m'he de llevar d'hora i tot i així estic aquí. Tot i totes aquestes coses avui estic feliç.
He discutit amb casa meva, com sempre que estic amb ells i no he tingut un dia completament bo... però no ser ben bé perquè avui em sento bé i això m'agrada.
M'agrada sentir-me bé. Tot i el meu grau de felicitat avui, he tingut un moment de debilitat i he estat apunt de tallar-me, però no ho he fet... i això està bé.
Tinc por a quan això es torni a acabar... perquè en mi tot són alt i baixos. No m'entenc gaire, per no dir gens, i no entenc la sensació de perduda i quan estic envoltada de foscor.
Porto dos dies rient a estones, allò rient a no poder més i això em fa eternament feliç, però ser que aviat s'acabarà, perquè sempre em passa, com si alguna part de mi no volgués ser feliç.

Com he dit he intentat donar sang i no he pogut, em faltava ferro. M'he fet fregues a les mans (per les meves mans glaçades) i he fet la prova dos cops, i els dos m'ha donat que estic baixa de ferro..., i la veritat és que em sentia marejada. M'han dit que és molt estrany, per coses, i m'ha dit que podria ser que tingués anèmia, però a l'estiu em van confirmar que no en tenia.. per tant no em quadra res!!!!

PD: Avui la cançó que poso és d'un grup que més aviat em van trobar ells a mi pel twitter, però no crec que em segueixin el meu blog, ja que no sóc molt bona escrivint, de totes maneres si llegiu podeu fer +1 a google, així sabré que m'heu llegit.
Per cert. No entenc com és que el twitter em segueixen bastantes persones, però ningú contesta les enquestes, i al facebook tampoc tinc molts "me gusta". Tot això confirma lo que dic. El meu blog és una "xusta", no escric bé i simplement em segueixen perquè si. Vaja, no ser "digo io".

Vull tornar a donar sang!!!