D'aquí 10 anys tindré el món a les meves mans...

Diuen que som el que pensem. Que si pensem una cosa amb molta força passarà. Jo vull creure això... per això hauré fet el meu somni realitat. D'aquí 10 anys, per tant, 30 anys... Seré feliç. Seré una bona psicòloga que va amb molta il·lusió a la feina cada dia, que haurà fet uns quants llibres i en farà més. Continuarà anant a la coral i tindrà i mantindrà les amistats.
Mantindrà el contacte amb persones que ara pensa que desapareixeran de la seva vida per llei de vida, però malgrat les condicions i diferència d'edat les mantindrà.
Haurà recuperat una amistat molt important de la seva infantesa, haurà mantingut les altres més importants i en tindrà de noves, potser poques però si. De tant en tant quedarà amb ells, els seus amics, potser seran pocs, però de veritat.
Farà viatges importants de tant en tant. Es mantindrà en forma i farà esport.
No sap a on viurà, però serà el lloc ideal.
Estarà casada amb el noi de la seva vida, encara que ara no el coneix... i amb ell tindré dues filles i un fill. No serem una família perfecte, però els ensenyaré a ser feliços. Els estimaré i els donaré molt d'amor.
Haurà complert el seu somni de ser una bona persona i saber ser feliç... 
I lo més important és que hauré après a acceptar-me i valorar-me... i veuré lo que tinc... i que la felicitat no existeix, que simplement es construeix dia a dia i només depèn de tu, i amb quins ulls mires a la vida...
Les cicatrius que se'm veuen una mica al braç seran cosa del passat i amb una mica de sort m'hauran desaparegut...
I vosaltres com us veieu d'aquí 10 anys? =P

Aquesta entrada l'he fet a les 8 i algo del matí, ja que avui m'he llevat a les 6 perquè no podia dormir... i torno a tenir insomni... he passat una nit fatal -.-
I això està fatal... posa que era diumenge i era dilluns, avui... x)