"Somriu una mica que estàs molt seria"...
Aquestes són frases que m'han dit i m'han fet pensar... per cert... la segona no l'utilitzeu per lligar... enviaries el tio a la merda... (m'ha passat..).
No ho suporto, això només pot voler dir una cosa: se'm nota cara d'amargada... però aquestes no són les pitjors... lo pitjor és sentir que sóc una persona seria. No és veritat... en tot cas que no estic d'humor o no tinc sentit de l'humor... però no sóc seria. Coneixem i fes-me riure, que ja veuràs com no sóc seria...
Penso en què hauria de treure'm la cara d'amargada... i un cop m'han dit això: "no et veig bé" m'ha fet venir ganes un altre cop de tirar endavant... m'ha fet adonar que principi de curs vaig intentar a estar bé... i no sé com, vaig tornar enrere i potser estic molt més enrere que abans, més ensorrada, per això he pensat un altre cop que no vull ser una amargada.
De fet tant estic d'una manera com d'una altre... però ja sempre he estat més aviat... malament.
Si la gent em diu aquestes coses és que deu ser una puta merda la meva cara, a lo millor no puc fer-hi res...
Infinitament creieu-me quan us dic que no vull ser així...que no vull ser una ànima amb pena...
Això va passar divendres... avui som diumenge, ha passat el cap de setmana i torno a estar desanimada. De fet estic apunt de tallar-me....però intento no fer-ho.
PD: si encara no heu votat l'enquesta ho podeu fer? Em fareu més contenta.
La setmana que ve lo més segur és que no renovi perquè tinc que estudiar i treballs, etc.
NO.ET.TALLIS. Si us plau, no ho fagis:( I tens raó, no ets pas una persona seria;) No et rendeixis, jo se que pots fer-ho:D
ResponEliminaPer cert, ja he votat les dos enquestes:P
Hola guapi! Com estàs?
EliminaGràcies per contestar les enquestes!!! :)
No em vaig tallar.... l'endemà del dia m'alegro de no haver-ho fet. Però durant quan em passa en tinc moltes ganes...
Petonets
Bon dia Ina.
ResponEliminaCada cop que llegeixo una entrada teva veig que ets bastant negativa amb tu mateixa i que dius la teva opinió personal sobre tu mateixa com realment no ho és. Crec que el primer que realment has de fer és reflexionar sobre la realitat de tu mateixa. Per exemple, si estàs a
-15kg i no vols estar tan greixa com abans, has d'aceptar que és molt difícil tornar a aquelles èpoques, és bàsicament una obsesió. I si no vols menjar tantes galetes, que per cert són més dolentes que els cereals, prova de no pesar els cereals i penjar fins a on vulguis, sembla estúpid però és que així és. Ja veuràs com després no et vindran ganes de menjar les galetes. Prova-ho, t'ho dic per experiència personal. Després, prova de reflexionar sobre les teves habilitats, i posa-les en pràctica (com els bastoners, o la coral), fes el que se't doni bé, estigues entretinguda. També, en base les teves habilitats, pots provar de fer coses noves, per exemple entrenar-te per a participar a alguna cursa que fasin per allà, pots sortir amb bicicleta amb un contakilòmetres per a fer cada dia més km, i poder dir ''doncs jo faig 10 km diàriament''... És a dir, posar-te un objectiu a curt termini que et motivi, i intentar-lo aconseguir. I això et produïrà un benestar dins teu, potser no fora, però dins teu sí. I, quan obtinguis la teva confiança, veuràs tot amb més optimisme, ja ho comprobaràs. Si us plau, prova-ho de fer. Repeteixo. Si us plau, prova-ho de fer. Jo abans era ni un quart que ara. Era mal estudiant, no sabia fer res, era tonto... Si jo ara fosi el d'abans, estaria per pegar-me un tiro. Tonto tonto tonto. Estaria fatal. Estaria plorant molts cops. De veritat, no sabia fer res de res, a més tenia asma que m'impedia fer tantes coses... Em van fer fora d'un club de bàsquet perquè era molt dolent. Quins mals records. Però jo no estaba preocupat de res, era quan tenia 9 anys, es ficaven em mi... Però jo no em preocupava de res, suspenia, em renyaven, però poc perquè era petit. Si ara fes com abans, estaría fatal. FATAL. Sempre bronques, bronques, sense saber fer res, un tonto...
Sí que llegeixo les teves respostes, sí. És necessari que t'ho digui?
Qui seré qui seré... Qui creus què sóc?
ÀNIMS, PRECIOSA.
bfff no sé... per què és tant complicada la vida???....
EliminaPer si t'interessa saber-ho ahir em vaig sentir i vaig estar molt bé, cosa que pocs cops puc dir... avui no sé com serà... el matí el passo fent pràctiques, el migdia em començo a sentir sola no sé perquè i molt buida...., i la tarda depèn com pot millorar o empitjorar...
Dijous tinc treball i examen... espero que em vagi bé..
Sóc molt rara...Tinc ganes de sentir-me bé, però quan me'n sento penso... i si s'acaba aquesta sensació?... i una part de mi no vol que em deixin qui m'ajuden (que aquests són persones que no veig cada dia (cada setmana, o cada dos mesos aquest alguns) i potser no saben ni que m'ajuden i em fan sentir bé..). Sóc egoista oi?.... (potser no entens què vull dir, però jo sé a que em refereixo..).
Per lo del final: jajajaja no tinc ni idea de qui ets.
Home jo l'edat és una cosa que sempre em crida l'atenció jajajaja només per saber-ho saps? xD Però bé si no vols dir-ho no m'ho diguis :)
segur que no et conec, oi? jajajaj
Només responem una cosa Sergi!
EliminaEt conec? o simplement t'he vist algun cop en persona?