En blanc.

Sento fàstic, fàstic a la vida, fàstic a mi. Un odi de no sé què em fa pensar.
És difícil expressar el que un sent quan sent lo que sento.
M'agradaria despertar un dia amb una altre vida. Amb una altre família. Sent jo diferent. Absurda vida que això no passarà.
Vull pensar que arribarà un dia que jo seré qui vull,  però aquest dia no ha arribat. A poc a poc es va construint i jo lluito perquè sigui realitat.
No sé si serà així, però sé que si això no arriba mai jo m'ensorraré més.
Fàstic, odi, tristesa, impotència, indefensa, suïcida, gordesa....un munt de paraules que em venen en ment.

Per cert, les persones que m'heu comentat heu de saber que us he contestat! Però que crec que no rebeu cap notificació quan us contesto, bé imagino que encara que hagueu vist la meva resposta no haureu contestat, o no sé, suposo que sóc absurda...