La màgia de la nit de reis.

L'any passat vaig viure la cavalcada dels reis des d'un altre punt de vista: Participant. Algun any desitjava fer-ho i va ser aquell. Crec que és una experiència que havia de viure al menys un cop a la vida i no m'equivocava. Va sé molt bonic, però no tenir amb qui anar t'omple de tristesa... i això et tira enrere a no fer-ho més, però el menys vaig saber com es vivia.
Aquest any vaig tornar a sé entre el públic. Vaig estar amb la meva amiga i la seva amiga, però jo era com si no existís.
Abans de veure passar els reis ens vam trobar una noia que havíem anat a la classe juntes, a la eso. Em va agradar. Tot, està allà les quatre "com abans", com si no haguessin passat els anys... i precisament llavors vam parlar, bé, van parlar; ja sabeu que jo mai dic res; van parlar de tot això, del temps, etc. És curiós, tot, la vida, el temps, la gent, tot. Estic contenta de saber que no sóc l'única que no es creu que tinguem 20 anys! Només que a elles no els obsessiona tant com a mi. Suposo que elles han madurat. Elles no ho saben, però a mi se'm posa la pell de gallina, se m'omplen els ulls de llàgrimes i m'empasso aquell nus que a vegades es fa a la gola, mentre recordem vells temps.
Després penso que les coses no han canviat tant. NO PARLO. Estic intentant pensar algo a dir, però és impossible... i el meu únic intent de dir algo passen i ja hi tornem a ser... és com si no existís i és per això que no em volien (no digueu que no ho sabia perquè ho deien elles mateixes i em feien fora). És com si fos invisible, no m'hi veuen, perquè sincerament, així em sento, per què passen de mi? No m'estimen... ni tan sols em miren a la cara quan parlen...clar no tinc res a dir... però em fa mal.
Acabo pensant en la merda que sóc i lo "molt que serveixo", evidentment RES. Per què? Per què diables no dic res? T'odio qui siguis que et diguis que em vas construir així....

 

Finalment em vaig trobar amb gent de la coral i em va agradar molt i vam saludar i dir bon any nou i ale.

Què us van passar? A mi res, però ja ho sabia :) bueno avui a casa els meus avis m'espera un llibre que jo mateixa vaig comprar, tinc moltes ganes de llegir-lo.

Si em voleu fer feliç contesteu les preguntes del blog. Gràcies! :D