També vaig llegir que ningú té culpa de ser com és i suposo que també té raó...
En fi per això també m'odio per com sóc...
Espero que no em culpeu per això... espero que no em jutgeu i ho sento si us he decebut... sóc persona...
Quina estafa és la vida en serio....
Avui, en aquests moments em sento malament, però els migdies és normal.. no sé gaire el motiu, però començo a sentir una buidor dins meu...
En fi... no sé... tinc ganes de tallar-me, però ja fa un mes que no ho faig, i no vol dir que no tingui ganes durant molts cops, però estic aguantant... el menys ho intento...
També em ve al cap la gordesa..., sento que he menjat massa... entre altres coses...
Però també us he de dir que aquesta setmana m'he sentit millor que normalment, no m'ha anat perfecte... però he rigut més que normalment.. i a moments m'he sentit malament, com ara, però m'he sentit algo més plena que l'habitual en mi...
Això em fa por... i si em torno a quedar sola? (que realment ho estic... però jo sé a què em refereixo..) i si....i si... i si...?... mil de preguntes em venen el cap... i si és que el final acabo sentint-me bé, s'acabarà tot, ningú m'ajudarà i em tornaré a sentir malament i tornaré a estar totalment sola després... és una sensació molt estranya..., no us penseu pas perquè aquests dies, rarament estigui algo millor que seguirà així molt seguit... i això em fa por.
https://www.youtube.com/watch?v=aGZq9QdEMOA
Per començar, felicitar-te perque durant un mes no t'has tallat, això està bé. Segueix així.
ResponEliminaParlant de la gordesa.El tema del menjar és bastant comú en les nostres edats. Inclús jo vaig estar, per sort, només uns pocs dies afectats per ell. A mi sempre m'han considerat una persona que menjo poc i que sóc prim, i jo mateix ho reconeixia. Però em vaig obsessionar una mica, i vaig començar a pesar el menjar, cada cosa que menjava, evitant passar-me d'una poca quantitat. Un dia, parlant del tema a classe, ho vaig reconèixer públicament i em va fer fora de classe la professora, mentre tothom es reia. Jo també. Això de pesar el menjar ho vaig deixar de fer perquè no volia que em tractessin com a boig, jo intentava dir que és només curiositat, però no colava. Això va ser fa uns dos anys. Ara, menjo el que em vé de gust i continuo estant igual de prim. És a dir, t'animo a que no et preocupis tant de veritat.
I recorda, hi ha gent que sempre estarà amb els bons i els mals moments amb tu.
ÀNIMS, PRECIOSA.
És que jo als 14 anys em vaig engreixar molt per menjar paquets de galetes (allò que molts adolescents fan, però no tothom té tant mala sort..) després em vaig aprimar 10 kg i més endavant 5kg més vaig aprimar,quan vaig aprimar els 10 em va dir que ja estava al meu pes correcte..., i ara m'antenc els -15kg, però tant m'aprimo més com ho torno a guanyar.. (m'explico?), i jo no puc dir com tu saps? puc tornar a estar com abans i això em fa molta por....molta... (hi va haver una època que vaig deixar de rallar-me, però em va tornar a venir la rallada i aquí estic..)...
EliminaPesar el menjar no és de bojos.. jo peso els cereals i sempre els he pesat, ja intento no fer-ho, però els cereals és inevitable no em puc passar...
Jo si ho hagués dit a la meva classe a la eso... bf és que ni ho hagués dit... ja m'ho imagino... m'haguessin dit de tot...
Per cert t'ho torno a dir per no sé quina vegada, quants anys tens? suposo que no em coneixes, però ens coneixem? Què fas? estudies? treballes? o les dues coses? bueno segur que estudies perquè lo més segur és que siguis un adolescent no? XD perquè la majoria de seguidors són adolescents.
Que m'està molt bé eh! jeje
En fi ... :)