Havia aconseguit seguir la dieta dura. Havia aconseguit per mi era tot un rècord. I ja m'havia aprimat, no sé si és perquè ja el cos fa canvis o per si la dieta, però pensat-me el mateix moment del dia l'endemà havia aprimat 2kg i amb la regla, tot i que el meu pes sempre varia molt. No sé si és que em flipo o què, però això són els resultats de la bàscula.
La part sensata i la que passa molta gana em diu que no ho faci més... i la que es sent gorda no para de dir fracassada de merda, princesa fracassada, i alhora la ment sàvia m'està dient com pots dir, princesa, com pots està parlant aquest llenguatge, i a més a aquest blog, on vaig dir que mai parlaria d'aquestes coses, on si algú mai trobava això, no volia que es fiqués en aquesta merda.
I la veritat és que ara en aquest precís moment no sé si és perquè aquesta setmana havia fet practicat tots els dies, i sense adonar-me'n és veritat que la meva ment s'ha tornat més positiva i ara tinc ganes de sortir-me'n sorprenentment, però ara és el què penso ara. I després ves a saber què pensaré, després.
Tot i així, encara una part té les ganes, i continua tenint les ganes. (destructives)
I joder. Continuo sentint la gordesa, aquestes coses no se'n van així com així, no. Continuo pensant en el menjar com abans, em continuo preocupant com abans, cada cop que veig el menjar penso en quantes calories, i alhora és el meu amor platònic. Tot moment estic pensant en ell. En el puto menjar. I el menjar em torna boja. I crec que els problemes els associo amb menjar. I quan menjo la meva ment pensa: Gorda de merda i tinc ganes de plorar, sí, això em continua passant.
Però no sé avui és raro.
I mentre escric això, suposo que és per aquesta dieta que he fet, pels tes que he pres, que m'han excitat, o alguna cosa, perquè estic com marejada, i he estat amb mal de cap, i a la classe del curs gratuït se m'ha anat la pinça totalment, i m'ho han notat totalment i he rigut un munt, i si normalment estic nerviosa, avui ho estava mil més. Avui tot és com un somni paranoia total. Com una bombolla d'aigua. I el títol poso fracassada... perquè he acabat fent un putu afartament :( no sabeu com em sento de desgraciada.
TOTS ELS PUTUS ESFORÇOS A LA MERDA. Em sento una anorèxica fracassada. Perdó la paraula. No aconseguiré mai tio ser una princess, no aconseguiré mai ser una d'elles...
Per això encara tinc una part de la meva altre ment sàvia que la tinc allà. En fi, no sé. Qui creieu que guanyarà?
No sé a mi em debilita això, o creieu que em fa sentir víctima? que m'ho faig jo? però jo em sento dèbil. Pensareu, però si només ha fet dos dies, com s'han de sentir, les expertes? Doncs sí,... però no sé, jo sóc jo...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada