Encara no sé què vull fer amb la meva vida. Quan una persona jove (més que jo, menys de 21, em refereixo 16 anys/ 18, que és quan comences a decidir..), que ha de decidir què fer amb la seva vida, amb els seus estudis, penso en que jo, que en teoria ja ho hauria de saber per ser més gran, penso en què encara no ho sé tampoc. Bé, una part sí. Vull ser psicòloga. Però podré? Seré capaç?
Sé que vull ajudar a les persones i m'apassiona la ment i totes aquestes coses.
Un dia a teràpia ens van dir que comencem a fer coses que ens acostin a l'objectiu que volem aconseguir. I avui mirant una cosa que estic pensant apuntar-me, un curs gratuït, que per cert, estic més perduda, que res més..., he vist una cosa que fan a una comarca. Com una espècie de projecte, per persones aturades i aquestes coses. Jo no hauria d'haver fet educació infantil, ara ho veig. Hauria d'haver fet integració social, s'acostava més al què em volia dedicar. He començat a pensar. Joder. Però per què no es poden fer més coses d'aquestes, com aquestes? Jo voldria muntar una cosa així. Jo vull fer una cosa així. Jo vull formar part d'una cosa així. Un lloc amb persones amb dificultats, que no puguin pagar, que facin activitats de tota mena, que estiguin actius, per no pensar, i fer coses esportives, creatives... no sé. Això seria fer alguna cosa per la societat, no? Potser alhora de la veritat em cansaria... o no seria com desitjaria... potser només és perquè ara és el què necessito jo.
No sé. En fi... sí si... que no sé.
Jo sé que el que més desitjaria és sé psicòloga a la llarga i escriptora tot alhora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada