Lluita de ment sàvia i remordiments...

Jo sabia als dotze anys que alguna cosa en mi no estava bé... Resulta que quan vaig anar al csam per "pensaments de mort" ja tenia trets de trastorn de la personalitat, crec, segons l'informe. Això ho sé per ara fa poc. Bé una altre història, que ja sabeu. Sí aquelles pastilles que em vaig prendre l'altre dia. En fi... que ara hauria d'estar estudiant. O llegint. No ho sé. Que tampoc em concentro gaire, que és com a la ESO, com quan treia zeros o quatres, o tresos, quan em van fer creure que era tonta i m'ho vaig creure. Però resulta que al grau superior treia sets, vuits i a vegades nous i fins i tot algun deu. Però de veritat que a vegades em sona xino. Com si no estigués suficient concentrada.
El què deia. Sabia des dels dotze anys que alguna cosa en mi no estava bé... i fins fa poc no vaig saber que tenia Trastorn límit de la personalitat (TLP), però sabeu quin descans per mi? que per fi, m'entenc algo més, potser vol dir que no sóc tant rara, potser té algun significat. M'havia espentat ser com era... però ara ho entenia una mica més... perquè sabeu? no m'entenc ni jo molts cops.
Avui necessitava fer una entrada.
Ment sàvia?... Remordiments?..Amor? Agradar? Fer el què et diuen els altres abans del què realment tens tu ganes...
No sap el mal que m'arriba a fer. No sap el com m'arriba agradar. Us ha passat mai tenir tants remordiments? Voler fer el bé? No voler fer mal a ningú? I tot això significa no fer bé a vosaltres. Per què tot és tant complicat?
Fa mal sentir parlar a gent tan negativa i a més quan tu ja ets negativa, i després tu t'adones que allò és gent tòxica i tens ganes de cridar: Calla siusplau calla. només et fan venir ganes d'entristir...
Vull ser sincera, no vull trair. X...
Siusplau...bf.. Per què? Tot.. és tan complicat.
Ara tinc por a ser sincera i evidentment segons quines coses no puc. És lluitar ment sàvia contra remordiments.
Ella és tan perfecta. M'agrada tan. Fins i tot ara em fa cosa descriure segons quins sentiments i pensaments perquè ella ho llegeix, però m'és igual, sóc així. M'agrada molt.
Em fa mal estar amb ella i saber que no pot passar res, em fa mal no poder parlar amb ella. Em fa mal tot. Fins i tot que egoista que sóc, que em poso trista quan jo veig lo lletja que sóc i lo gorda que sóc i que ella és tan guapa... però jo només vull que ella estigui bé, i jo vull estar amb ella, perquè a mi m'agrada de veritat.
Ho sento per si llegeixes i et faig mal amb les meves paraules i sentiments... però no puc evitar sentir el què sento, com un cop vas dir tu per la teva ex, jo tampoc ho puc evitar. És dur, però és la vida.
M'alegro miil haver-te conegut.
És una lluita infinita que fa molt mal de ment sàvia i remordiments que fan molt mal..