Quan planeges la teva mort

Tu estàs fent la teva i el teu voltant no té ni idea del què la teva ment està pensant.
Quan estàs planejant la teva mort.
O simplement a prendre més pastilles.
Perquè prenent més pastilles, sentint-te més drogui, et sents una mica millor, perquè si no sents res, et sents drogat, o adormit, és millor, quan et sents de la manera que et sents.
Tu m'estàs dient això, però resulta que jo ja me les hauré pres, ja tot serà igual.
Només falta un mes i mig? Perquè puguem tornar a fer-nos? Però llavors potser ja me les hauré pres.
Què hauria canviat llavors?
Que no em preguntis per què, però quan surto de teràpia m'envaeix un no sé què i m'entra una melancolia que m'entristeix. M'entra depre i no sé per què.
Deixar de tallar-se.
Emocions difícils.
Afartaments.
No ho sé.
És el què em va dir la meva amiga de casa. Elles potser canviaran el xip, es posaran bé, i tu et quedaràs aquí, seguiràs com fins ara... o sigui que no t'has de guiar...

O sigui que jo estic destinada a ser una fracassada? A no sortir-me'n mai?