A urgències (morir).

Ara sí... Ara ja ho tenen... Ja tenen el què volien... No perdó.. el què era pel "nostre bé".
Ja no queda rastre de res nostre.
S'ha eliminat tot. L'he pifiat ben grossa. Ja no hi ha res. Ja no podrem passar més hores juntes, ara sí que ja està. S'ha acabat. Fins que no s'acabi la teràpia del grup no ens podrem fer... s'ha acabat per complet la nostra relació.. s'ha acabat la "guassa".
La X (psico) m'ha fet eliminar tot contacte amb ella, tot. Ja està.
Ja tenia pensat prendrem les pastilles si anava malament. Ja sabia que n'aniria de malament.
Així que aquest matí he anat al lavabo i me les he pres i m'he tallat.
Tot era una merda.
Per què merda no em sé explicar?
Per què jo mai sóc la que no està tant malament?
Per què?
S'ha acabat. Estic farta. És que no tinc ganes de viure. No sé. Potser ho torno a fer. No ho sé.
Tinc mal de cap. No hi ha un putu paracetamol en aquesta casa?
M'he tallat i pres pastis al lavabo del lloc on vaig amb la meva psicòloga. I després li he dit a ella. M'ha fet anar a urgències. M'han tingut fins a quarts de 6 de la tarda. No he avisat a ningú de casa meva. Em sentia marejada, només això. I ara em mal de cap. Només ho sap una persona. Encara em vull morir.
De cop i volta et veus estirada en una camilla de l'hospital envoltat de persones malaltes que venen d'urgències... on tu mai havies estat... per tu és nou. I tu ets l'única persona que vens sola. I no et paren de mirar.. o aquesta és la teva sensació. Et tenen hores allà. Encara no has dinat. Fins que el final ve una psiquiatre i et comença a fer preguntes. I et sents inútil perquè no saps ni què. I tu només tens ganes de morir-te JODER.