Quan fa dies que estàs rara... quan la persona que més estimes... perquè t'agrada, estimes i és la persona que més estimes... veus el seu whats una foto d'ella i la seva ex... i veus que estan pel camí de tornar juntes... i fa dies, setmanes que no quedeu....i ella mateixa t'havia dit de quedar... però ara resulta que està tornant a refer la seva vida amb la seva ex, i veus que s'està oblidant de tu... sembla ser que tu ets la seva amiga, només amiga, "d'hospital", com diuen a polseres vermelles, bé, no ven bé així..., però podríem dir..., sembla..., sembla que la nostra amistat ja no hagués existit..., sembla que s'hagi extingit, sembla que s'estigui extingint i no ho vull..., no ho puc suportar. Sense tu m'ensorro. Sense tu torno enrere. Sense tu no sóc res.
No puc parar de plorar, no puc no puc.i sé que sóc estúpida i ningú a mi mai m'estimarà com jo estimo a qui jo voldria i qui mi m'estimarà jo no voldria que m'estimés i bla bla bla i mai la vida ens donarà el què nosaltres voldrem.
Mai estarem conformes.
Mai mai mai.
Tenia raó l'amiga de casa, oi?
Sempre jo em quedaré enrere.
Sempre jo seré la que no me'n sortiré, sempre els altres se'n sortiran.
Jo potser no estaré prou avall, però sempre estaré estancada, que mai sabran què em passa realment, però allà estaré jo.
T'estimo tant...
M'he mort d'amor. No puc suportar més això...
https://www.youtube.com/watch?v=nDI2tVSlAcw
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada