Quan les situacions et desborden

Demà és el dia... és el dia que comencen el grup que jo no hi seré...
És el dia  que jo estaré pensant... és el dia que jo tinc examen... és el dia que tinc mindfulness.. és el dia d'altres coses...
Estaré pensant en elles. Com serà el curs? Jo podria estar allà amb elles, però no hi seré.
Les trobaré a faltar, molt molt molt molt molt molt.
Per què sóc com sóc?
Per què no em deixes de seguir? No suporto que em segueixis, si ho fas para de fer-ho si us plau, de veritat. Deixa'm en pau.
Jo sé perquè ho dic.
Per què joder? Per què merda sóc com sóc? Per què dic les coses que dic? Per què menjo les coses que menjo? Jo no sóc una falça. Jo vull ser una bona persona.
Que a vegades les coses que dic em venen ganes de tallar-me i picar-me. Que les situacions que passo em desborden i em fan venir ganes de tallar-me, que fa temps que no ho faig (bravo), però que em pico i tinc ganes de tallar-me, que sé que si acabo comprant-me una maquineta, per molt que m'enganyi dient que l'amagaré, sé que tard o d'hora m'acabaria tallant. És que no suporto tot el què dic.