Me mare està farta de les pastilles. Diu que tot és culpa de les pastilles i ni tan sols sap que em passa tot això per dins... ella no m'ha vist així en aquests moments de crisis i per suposat no sap tots els cops que m'he pres les pastilles de més, i suposo que sospita dels meus talls perquè crec que me'ls va veure... però mai li he confirmat, de fet un cop em va preguntar..., sospita dels afartaments perquè m'amaga menjar i discutim per això...i no sé si sabrà altres coses... no sap moltes coses. Però diu que les pastilles no em fan efecte i que només em fan mal... i que el què em passa a la cama és culpa d'elles. Només ho diu perquè va a més? Però ja m'ho feia abans la cama..
El síndrome de la cama inquieta?
Ella, me mare no entén res.
És que últimament no paro amb la cama.... sempre la cama m'ha anat, des de primària, vamos tota la vida..., però cada cop és més. Últimament és al llit, quan és l'hora de dormir... em comença com un neguit una cosa a la cama... no la puc deixar de moure... i una pressió al pit... i al braç també una sensació estranya... i tinc ganes de plorar... és insuportable... i no paro de respirar ràpid... No sé què em passa...
I ahir a bastoners... vaig fer la pena. Vull deixar bastoners... però per una part....
No vull fer pena, no vull que.... no sé. Continuo amb la mateixa cançó.
Per què no em dius res?....
https://www.youtube.com/watch?v=8Qa5UGaunqQ&list=PLUZTJcE02JQLtqsUta80aL0XkrgclVD_8&index=34
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada