Sempre sola

Em sento un desastre, em sento que no sé què sento, que no sé qui sóc, que no sé què fer, que no aprofito el dia, que sóc diferent, que ningú em vol, que els altres tenen una vida millor i que la tenen... que fan l'exercici de les emocions difícil millor que jo.
Tinc ganes de tallar-me i em sento culpable per això, no tinc ganes de fer res i em sento culpable. Tinc son i em sento sola. Sens dubte, però no vull estar sola, jo sé amb qui vull estar. No hi paro de pensar. No us penseu, però que estic parlant d'enamorament. És veritat quan dic que la seva vida és millor que la meva, jo sé de què parlo, jo ho sé... És que jo no he tingut el què tenen ells, aquells amics de veritat... ho veig a les fotos de facebook, perquè jo ni tan sols tenia aquestes fotos. No he tingut amb qui sortir amb nit boges de festa, per això he begut sola, no he tingut amb qui tirar boles de neu per això totes les meves fotos són sola, sola, sola, sola... sempre SOLA. Ningú m'ha volgut. Què he fet malament? Per això em culpabilitzo ser com sóc.