Crits silenciosos

23 , Contradiccions. TLP.Ansietat.My"happy"life. Sfp

divendres, 20 de novembre del 2015

Trastorn per afartament i/o/ bulímia

Quan dic que aquesta nit he dormit fatal, em refereixo que a les dues encara no havia dormit... que tenia el fred ficat a dins i que durant la nit m'he despertat cada dos per tres.
Ahir per començar ja no va ser ni un dia ni bo ni dolent i odio aquests dies, els odio. I sí, estic plena de ràbia.
I el final del dia va ser més aviat dolent, no. Va ser dolentíssim. L'amiga de casa meva em va dir de la pitjor manera: directa i clara que resulta que feia temps, d'abans d'estiu, sabia i sospitava el que ahir va acabar confirmant. Que m'afartava a menjar i vomitava. M'ho va dir de tal manera que em va afectar. Em va afectar com m'ho va dir... em va afectar que no em contestés de seguida... que no em va dir ni quan va anar a dormir... que no hem acabat de parlar del tema... que em va dir que farà algo el respecte, que no sap què, però que no es pensa estar de braços creuats... i sobretot em va afectar que es pensés que em dóna tanta satisfacció fer això i que ho puc controlar tant, perquè la manera en com ho va dir... va donar la sensació que digués això.
I no. Això no és així.
Us penseu que faig els afartaments perquè em dóna la p gana? Que quan he fet l'afartament aquesta matinada o ahir a la tarda ho vaig fer expressament?....
Aquest estiu ha estat el colmu, n'he fet un munt.. tants, que per més que vomites no aprimes..., i m'he engreixat... i sabeu lo què odio jo això? us penseu que ho faig per p gràcia? Que és molt bonic menjar i menjar i no poder parar i després vomitar, que acabes plorant de tan ficar-te els dits a la gola i amb mal el coll? Sabeu el què és això? No, oi? I et sents marejada, i cansada... i et falta ferro.
Perquè vaig a fer-me un anàlisis i... ah, resulta que estàs molt baixa de ferro, l'estiu estava baixa, em va receptar pastilles, no en vaig fer cas, doncs ara estava amb quasi anèmia.
Us diré què és això. Això és una puta merda perquè tot i així vull continuar perquè el meu objectiu continua sent..aprimar... Això és voler més. Això és voler aprimar, això és voler la perfecció que no existeix, això és voler matar-se, això és voler voler voler, voler.
En fi. Si necessites ajuda busca ajuda.
 També vull parar de fer això i hi ha dies en què penso quina p parida això de voler aprimar i tal... però no sé...
Només puc dir que no és fàcil... però ho estic intentant o això crec jo.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada