Ella

Trobo a faltar l'hospital quan estava ingressada, o l'ambient o la gent. Era estrany, però ara ho trobo a faltar.
Trobo a faltar moltes coses i torno al passat pensant i em moro de dolor.
Les coses em venen un cop i altre, com si no pogués fer res per aturar, tot i que penso en mindfulness llavors
També sento una sensació molt extranya de que et sents despullat i una mena de fàstic increible cap a tu mateix.
Per què ja no és lo mateix. Potser m'agrades massa o no sé jo. Només puc dir que com tu no n'hi han 2, per molt que altres intentint substituír-te mai ningú serà com tu i jo plorarè per mai encertar i a mi ningú m'estima.
Voldria dir més coses però no puc.
No m'entén ella? No sap lo malament que passo ?.