En això de l'amor no l'encerto

Què és la vida? És això la vida? Coses que passen i t’avorreixes.

Si quan sigui gran he de ser com la meva mare és que... em moro.

La vida és avorrida, sempre es fa lo mateix.

No vull ser una ama de casa que no fa res durant el dia. No vull passar-me la vida..

És que vas a comprar, dia a dia fer el menjar. Quina puta estafa és aquesta?

I tinc gana, molta gana... no és normal això.

A saber per què prenc les pastilles. Si em fan engreixar i tenir més gana, puta estafa.

Què és la vida torno a repetir. Si tinc que ser feliç encara, però...no sé sempre és igual? No es cansa la gent? Fent sempre el mateix?

Avui he anat a comprar amb me mare, i estava fent aquestes reflexions. Jo no vull ser com me mare, no.

I a sobre gent que coneixes per les xarxes socials milloren, i tu segueixes igual o pitjor.

I penses que si sempre seguirà igual, i que encara aconseguís sentir-me millor, no sé si podria aconseguir-ho, perquè tot és massa avorrit, etc.

Jo ja ser què vull dir.

M’han dit que no ho aconseguiria, però és el meu somni, ser psicòloga. Fins i tot si ho diu la psiquiatra que no serveixo. Jo seguiré lluitant per poder estudiar psicologia.

No puc sense tu.
Per què serà que jo mai encerto en això de l'amor? Sóc massa dèbil i ningú em vol. Em fa molt mal, tu. M'agrades massa. Necessito temps per oblidar-te, però no sé com.
Sento que m'has abandonat des que estàs amb ella. Tinc ganes de tallar-me sols en mirar certes fotos o parlant amb tu.
Només menjar gorda de merda.
Paraules sense sentit.
Encara no entenc per què tu vas més sovint que jo?

Us agrada el meu blog? Si us agrada m'ho podeu dir, fer arribar coses. Com per exemple comentar o algo.

(hi ha dues entrades, en aquesta. Potser no us agrada.)
Bah sóc una pèssima escriptora , només faig que explicar me vida.