No puc suportar més i només fa dos dies que no parlem.
Potser vaig bloquejar-te quan encara no havíem acabat la conversa, però no contestaves.
Vaig escriure per tu quan només feia un dia sense tu, però no vaig publicar.
No hi ha dia que no pensi en tu i em surtin llàgrimes.
Tot em recorda a tu. La cançó que vam sentir al cotxe, la tele... pensant què miraries o què faries a aquestes hores...
Sóc conscient que les meves entrades són una merda, i si us agrada deu ser per no sé.
Potser jo pateixo tant i a tu tan et fa, no ho sé C... et trobo a faltar, però també trobo a faltar quan ja tot no era igual. I jo m'entenc. Perquè jo no sóc la teva elecció.
Ojalà d'aquí res et desbloquegi i podrem ja per fi parlar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada