No tenen ni idea de com pateixo jo?
Diuen que et veuen millor, i què collons.
Llavors una cosa et dius que vols estar més malament, perquè tens por de que en qualsevol moment et diguin prou d'anar allà. I jo sé que em moriria.
Sé que si em deixen tornaré a enfonsar-me i estaré com el principi que va començar tot.
No vull, no vull. Què sabran ells dels meus pensaments i de tot. No saben res. Jo no sóc feliç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada