Remordiments

El meu voltant tot rotlla i tu notes una sensació extranya.
Estàs rodejat de gent i tu ets sents fora de lloc.
Ells parlen, riuen. Jo estic parada.
No entenc res. Em sento com en un lloc inexistent.
M'he penedit d'anar-hi?
Hauria d'haver anat a caminar que al menys hagués perdut el què he menjat,
Hi ha temporades més bones i altres no tant. Vull cremar tot el què menjo.
Estic enorma.
Tallar es torna addictiu. Feia bastant que no ho feia, però ja  fa poc hi vaig tornar. Ara potser és el principi d'un altre cop. I tinc ganes de fer-ho tot sovint.
Anyoro quan sortia sang dels meus braços i tot i que m'he tornat a tallar de un temps que no ho feia, no ho faig tant com abans. Vull dir que no em surt tanta sang. Aquí a costat de la cotxilla.
Odio escriure tant pèssim.
Per què no sóc alguna d'aquestes que ho fa tant bé? I per què no sóc algú feliç, o per què no sóc algú que està totalment enfonsat i després ho supera i és feliç.
No ho veuen que per dins estic fosa i que no sento res, que és quan em fa més ràbia.
Ho sé, porto bastantes entrades fent-les malament. No em surten bé. Parlo de jo i suposo que no és el què voleu.
Per cert, us agradaria que pengés algun video? O us és indeferent?,,,