Les ganes de tallar-me em martiritzen. No puc més.
Tot de sensacions. Tinc fred i tinc gana.
Vull omplir el meu buit. Tot això simplement pel què m ha dit la psiquiatra "que estava millorant, o que em veia millor".
Què collons sabrà ella del meu món intern.
A causa d això he tornat a cridar amb els meus pares i m he esgarrapat. També m he fet ratlles vermelles als braços com a consell d una noia nova per mi que segueixo per youtube i twitter.
Em diuen que milloro, però no sé per què no vull això. No és veritat que milloro perquè al meu interior segueix aquell maleït buit.
I quan estàs bé què passa? Deixes d anar a psicòlegs i psiquiatres?
No jo no vull això.
No vull millorar vull estar bé o està com abans perquè diuen coses que no són.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada