Pensaments en el manicomi. 2

SEGONA PART:
19 de setembre
Soroll. Crec que no saben moltes coses. La gent no té ni idea de res de res.
Jo crec que he aprés molt estant tancada aquests dies
Coses que potser no explicaré, però que sí, com per exemple, que s'ha de de fer totes les coses, com si fessis les, com per ex. que s'ha de fer totes les coses som si féssim les últimes que vas fer, perquè aquí les hores passen lentes.
Crec que les mateixes pastilles et fan boja  i pensaments suïcides  o i les ganes de matar-te pels pensaments bojos.

23 o així de setembre:
Quan et dónes compte de que els dies passen lents, llavors trobes. Llavors trobes a faltar els teus pares, cosa que abans no.

27 o així
Què fas quan estàs tant desesperat. Bo saps què fer. Estar tan desesperat.
Què fas quan estàs tan desesperat que no saps què fer. I lo pitjor quan tens tanta ansietat.
Pregunta típica a un putu "psiquiatre" . Rento. He vist de tot i més. Ja d'esperar-me.

29 o així
Això és desesperant vull marxar d'aquí.

31 setembre
Estic farta de la meva amiga que no entén res, diu que ho veu tot normal, que no s'amblava que tenia res. Què sabrà ella dels meus putus pensaments que se't passen. No ho entenen la gent, no.
....(no puc continuar pq no llegeixo bé el què vaig escriure).
....
 (m'he saltat un bon tros perquè no ho llegeixo bé...  i és me lletra xD).
A més tot està dins el meu cap, qie el meu cap [....
Em sento cansada

2 octubre
Sortiré d'aquí i total pa què? Se m'estan marxant les ganes de viure. No tinc rees a fer, ni a casa ni hospi, El menys allà estic amb gent.
I quan donen l'alta penses com seran les coses. Vull marxar i no vull marxar.
Tinc "por". No els vull deixar allà i alhora tinc ganes de tornar a estar allà... tan temps el final t'acostumes. I si et passa qualsevol cosa t'ajuden allà.
No parlo gaire i sempre la pifio si dic algo, per això millor me callo.
 A casa què faré? Morir-me lentament, de fàstic i agobi.