Ai mai. Avui ha sigut un kaos de dia. Després de les festes de nadal tenia per fi teràpia, i no per una banda, tenia el mindfulness i regulació de les emocions... tenia doble. De 8:30 a 10 i de 10 a 12. Jo aquests dies porto uns dies molt ansiosa, molt és molt... estava tant ansiosa... tant nerviosa... tant... Abans de les vacances se'm va acabar el contracte, suposo que ajuda estar tant a casa, tantes hores a casa, la situació a casa meva no és bona. No m'agrada dir la situació de casa meva, ja que a internet com que..., tot i que ja l'havia dit la situació. Total que no anem bé de diners. El meu pare està molt per casa..., entre el meu pare i el meu germà i me mare no em paren de fer la vida impossible... i la meva amiga de casa a les vacances de nadal, evidentment feia vacances de cole i feia vacances de mi, per tant no estava a casa meva... jo estava més sola que la una, suposo que tot ajudava. La meva relació amb el menjar. La noia que m'agrada... no anar a teràpia...., no sortir de casa..., suposo que el final un dia el cos rebenta, explota... diu que prou.. no pot més... jo avui ho notava... de fet ahir ja estava molt rara.
Amb mi no és normal no tenir gana... sempre tinc gana. Em costa molt no menjar. Doncs ahir vaig menjar molt poc sense problemes i estava molt cansada, i ja em notava molt rara.
Total que avui he explotat a mindfulness.
Estàvem fent una pràctica i no podia més... em feien unes sensacions molt estranyes per tot el cos.... no són estranyes en mi... perquè he tingut ansietat molts cops MOLTS.
Estava intentant parar allò, però les forces del meu cos de l'ansietat eren més grans que jo i podien més que jo... total que a part de respirar ràpid, hiperventilació...
ja no sabia què feia més... i agafar-me del cabell... i no ho suportava més... i era com un "tierra tràgame.." i tots del grup mirant-me... bf...
Una de les psicòlogues m'ha fet sortir i hem estat parlant una estona. He estat molt bé amb ella.. Jo em volia fer mal i era insuportable... i em volia morir... He estat tan bé parlant amb ella, molt i m'ha tractat molt bé, no era la meva psicòloga, ella i li he explicat lo de que em vaig drogar i de qui m'agrada.
Després a l'altre lloc, regulació emocions em pensava que em vindria més ansietat, però potser perquè he participat no m'ha vingut.
Però quan hem acabat, hem estat parlant amb les de teràpia,... i allà he tornat a rebentar... jo m'estava morint de gana i he rebentat de nou, he tirat la carpeta a terra cridant: "tinc gana", i res m'han tranquil·litzat i m'han donat xiclets per passar-me la gana.
I hem quedat que més endavant anirem junts a fer caminada :D i no podem quedar en teoriiia yeaaah.
Merda entradaaa però necessitava. I tinc ansietat encara....
Ah, i que guai, que resulta que no sóc la única que quan es talla pensa en lo què pensa quan es talla... És que una de les coses que hem parlat avui és dels talls que ens fem. La sang que ens surt, i que també els hi agrada veure com surt, i que les tranquil·litza, i tapar-la amb el clinex i tal... ua... ja sé. No és molt normal... Ho parlàvem com una cosa tan normal :D Que guai m'encanten elles :D ♥ la sang ens tranquil·litza, ai que bé, no sóc l'única.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada