Com sabies que realment no volia morir? No ho sabia, jo sentia el mateix.

-Com sabies que realment no volia morir?_ Em va dir ella._Em vaig quedar pensant si era bo o dolent que encara pensés en allò.
-No ho sabia, jo sentia lo mateix.
Ella va murmurar: Una característica  dels TLP (trastorn límit de la personalitat). És el què va pensar.
Em va impactar que em sortís amb el tema aquell que havíem parlat per whats i m'agradava parlar d'allò, tot i que no m'esperava que em sortís amb allò.
Era veritat. Quan a la conversació del whats ella em va dir que es volia morir, jo li vaig dir: no et vols morir, només vols parar de patir, vols que t'estimin i que et facin cas. Em va sortir de dins, i suposo que allò li va fer pensar. Ella em va contestar: - Tens raó, no em vull morir, com ho saps? i jo li vaig dir que volia lo mateix. Però com no passa llavors sí que volem morir.
Això és el què vull jo també, que ens cuidin, que ens facin cas, joder, no els meus pares...
No de la manera que penseu vosaltres, o sí, no ho sé, com penseu vosaltres no, però estic segura que jo i ella sabem ben bé la manera que volem.
Si hem vist pel·lícules que la majoria de gent normal no ha vist, i quan li dic i em diu que ella també ha vist és com un "guau" i llibres que igual. Nosaltres ens entenem i entenc el què volien dir quan deien que no ens podíem fer-nos amics amb els de teràpia, però tampoc saben com ens pot ajudar i com m'ha agradat conèixer-la...