Tan és el què els altres et diguin... el què importa és el què tu saps el que tu penses.
Què és el que jo penso?
Realment no sé que ja penso.
Per què merda?
Sembla que jo sobro en totes parts.
Que sí hòstia, que jo sobro.
Per què sempre seré la puta desgraciada que no serveixo per a res? La puta marginada? La puta que no sap dir res? La puta que no "pega" en lloc.
Que que importa el què diguin la gent... o el què vegis... perquè què sabrà la gent no? Perquè tu pots dir missa, pots veure missa, però una cosa és com ets sents. Tu saps com ets sents o no. Pots no saber com et sents. Però només tu saps que .... que no saps res... sé que no estic bé.
Semblava que haguessin nascut per estar juntes i que jo sobrés. Però em passa sempre, a tots els llocs... és com si estigués feta per no viure... és que elles no tenen por de la mort? Diuen que no... Doncs jo sí... i no és que no tingui ganes de morir joder... i no és que no m'hagi passat pel cap...
Teníem una conversa de la mort i dels talls com qui té del què portarà en una festa. M'agradava. Però jo pensava: Joder.. per què elles seran capces d'intentar morir-se (que no vull que es morin elles, però per què seran capaç) i per què jo no ho sóc? Per què serà que jo no em sento morta... perquè serà que jo no tinc una vida de merda... no tinc amics jo no en tinc. Que tinc una família de merda. Jo També vull tenir els collons de fer-me els talls que es fan elles i de prendrem les pastilles per morir-me, perquè sí... jo també he volgut morir... que què collons serveix estar aquí viva si no tinc res a fer, res que m'ompli ni ningú que m'estimi, i jo que no serveixo per a res?
Com també em sentia una merda.. una merda perquè vols aprimar i l'únic que fas és pensar en el putu menjar i si elles aconsegueixen no menjar... quina gorda sóc jo. Ojalà no mengi jo.
Que vull estar millor i vull ser una persona millor i positiva i tot? Doncs també. Però si no és així, com jo no veig canvis, doncs jo em vull morir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada