Joder quina entrada estic fent.
Ahir ja estava marejada. Avui m'he portat bastant bastant bé amb el menjar, per això em sento marejada. Em penedeixo. El què he comprat. Fa mal. Comprar amb els meus diners. Mai havia vist la cosa tan malament a casa meva, mai m'havia vist tan apurada... mai havia tingut que vigilar tan, de veritat.
Quin pal. Tinc que fer tantes coses. Tinc que endreçar la meva habitació, tinc que buscar feina, tinc que fer els exercicis de la ment sàvia, lo de la teràpia, això si escolto la meva ment sàvia..., sí..., la meva ment sàvia sap que ho he de fer. Una part de mi veu tan fàstic a la vida. Quin fàstic la meva panxa, quin fàstic la meva púrria, el meu cau de cada dia, el què trepitjo diàriament, aquella sensació que tinc... aquella sensació de fàstic quan m'he de posar a dormir a la nit...., sento fàstic no sabria explicar... joder.
Podria endinsar-me a la merda, podria drogar-me, podria, estar pitjor, podria continuar com fins ara, podria millorar? hi ha tantes opcions... per què?
Croissants..gorda..xiixa...tinc gana...sfuhfudsfu..estic marejada..estic fatal..?..se me'n va la pinça..oi?
No us ha passat mai que us ha agafat infinit fàstic? ahh odioo això.
EM SENTO MAREJADA.JODER. Dimarts teràpia per fiii necessito psicoo jaa (la psico més endavant TT)..... apfff
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada