Em consumeixo poc a poc, o m'ho sembla? Per què em sento tan marejada? Serà normal? No és el menjar.
Sóc una truja de merda... Em sento una merda perquè em sento una truja de veritat... i per què només penso en el menjar? Tinc fred, fa fred, de veritat, no sóc jo... en fa. Com "no tenim diners", no posem calefacció per estalviar i així anem.
M'he tallat i em surt sang. M'agrada veure la sang que em surti... per què enganyar-nos? Just fa un moment, abans que passés tot això... volia fer una entrada "bonica" dient que el món era curiós i que m'agafava la vida amb ironia... però vist la situació... això ha canviat...
No puc evitar plorar per sentir-me gorda... joder.. Això és insuportable... em vull aprimar...
Per què estic així? Per què va començar tot això? Per què els 12 anys em vaig aïllar de la meva família? Tot va començar quan va néixer el meu germà?
Buuuh... em sento marejada.
En serio, que volia fer una entrada alegre, però FUCK, la meva família... a veure si més endavant faig l'entrada "bonica".
https://www.youtube.com/watch?v=OkvVr6n1cGk
Em sap greu dir-te això pero al llegir-te m'he sentit molt identificada amb tot el que dius... no tinc amb qui parlar d'aquest tema, ja que em fa por/vergonya que la gent ho sàpiga. T'explicare la meva vida, si et ve de gust podem parlar, si no, pots esborrar-ho (no et vull fer malbé el blog). Jo també tinc 21 anys. Fa un temps estava amb un noi i em sentia com una merda. L'admirava, el tenia idealitzat i això només em va servir per perdre tota l'autostima que tenia, que era molta després d'haver patit bulling a la primària. Vaig caure en la depresió i l'autolesió sense saber-ho. De cop plorava cada dia, ell no em tractava bé (psicològicament) i a part, tenia problemes familiars; pero el detonant que em portava a tallarme sempre va ser ell.
ResponEliminaRecordo el primer cop que em vaig tallar, quan devia de tenir 11 anys o 12. No recordo quants cops ho vaig fer, potser un parell (en la època que patia bulling). Em vaig oblidar d'allò, però enmig de la relació amb ell, em vaig tornar adicta a tallar-me. Ho necessitava, em desfogava, el dolor sortia, només tenia ganes de morir i, a l'hora, el dolor era l'unica cosa que em feia sentir viva. Després, al veure les cicatrius als braços, encara em sentia pitjor. Em fan moltíssima vergonya i és per això que després ho vaig a fer a les cames. Ell ho sabia i també m'havia dit, en veure'm fer-ho: "que tonta, estas pirada", sense intentar parar-me.
Després de deixar-ho amb ell he parat, tinc més autoestima, em sento bé. Fins que arriven els moments que em sento com una merda, com si ningú em valores, i tinc moltes ganes de tornar-ho a fer. Culpes als altres de fer-ho malament, de ser uns desgraciats, de no entendre't, de no estimar-te o entregar-se com tu ho fas amb ells. Em sento perduda, inferior, anulada. També he començat a engreixar. SÉ que no és gaire, pero començo a entrar als blogs de ana i mia, a menjar menys i beure mes aigua, menjar mes xiclets... Tinc por, la veritat, son alt i baixos, com tu dius. Penses que te n'has ensortit, que ets feliç, i quan et tornes a sentir malament, t'adones que sempre formaràs part d'aquest món i recauràs.
Sento molt la teva sitiació..
EliminaPer a res em molestes!
No em puc creures, algú de la meva edat. Si vols em pots seguir al twitter i allà podem parlar @inavaci94 o simplement @inavaci ara no recordo jej..
Si vols pots llegir més entrades, segurament et sentis identificada. A mi m'hagués agradat trobar un blog així.
És una merda tota aquesta merda. Jo també vaig passar bullyng, suposo que ens podem fer costat la una a la altre..
Et recomano que deixis les pàgines ana i mia.. jo les vaig deixar quan em van fer fora del grup d whats xd, tot i q ara torno estar en un. Bueno no sé m ha agradat que em comentéssi. :) a més feia temps que no tenia comentaris, sembla que la gent s hagi oblidat de mi :( potser ja no" m estimen"
Escolta m'he rellegit el teu missatge... hem de sortir de tot això... jo també penso si mai em sortiré..., però si hem de sortir...
EliminaPodem parlar, tens twitter? o G+? per allà ens podem enviar missatges! al facebook anònim no em connecto tant, el real sí, però clar xD
et vaig enviar una petició de missatge per G+, però no sé com funciona... crec que encara no m'has acceptat. tenia twitter però fa anys que no em connecto i prefereixo parlar per privat..
ResponEliminaHola de nou, ara ja t'he contestat! És que no rebo quan m'envien missatges!
Elimina