Coral

Em sento una merda, un destorb... algú que només fa nosa... només ser fer que pena... i no vull això... el viatge a la coral no m'ha anat bé. Tot ha sigut culpa meva. Només he fet nosa. No sé perquè hi vaig, no sé perquè existeixo. No dic res, no disfruto, només els molesto, és que no serveixo per a res. Intento dir-me que no és així... intento dir-me que tinc que canviar de xip que puta ràbia no vull fer pena... però només vull morir-me perquè només faig que nosa.
Només em surt dir que sóc un putu destorb, que només em surt dir que només em surt queixar-me, que només no ser fer les coses, que no ser espavilar-me... que semblo una subnormal... per això he sortit? per això m'han fet? que m'estic mitja hora per decidir-me i encara així no em decideixo..., que no m'atreveixo a dir coses perquè estaran farts de mi... i sempre que dic alguna cosa l'acabo pifiant... i quasi sempre quan estic així quan dic alguna cosa és per queixar-me... només vull morir-me sé que només us faig anar malament i nosa.
No sé si em veig independent i una persona assertiva i feliç i com sempre he somiat..
I tu i jo i jo i tu? Què està passant? que t'has oblidat de mi?...
Odio la meva gordesa.
Aquests dies a la coral no m'he sentit gens animada, m'he centrat molt amb el menjar ...(quan dic menjar vull dir altres coses també: cos), en tot això de que faig nosa, que semblo subnormal i tot el què no he de dir.. entre moltes altres coses.
Crec que tinc depressió.
I ara arribar a casa i no vull... ja he discutit a casa. Tot i que no he estat animada estic millor amb els de la coral.