A vegades no em podeu fer cas del què dic. El què vaig dir a l'entrada anterior... no sé... crec que... bf... si no cridava potser és perquè no hi va haver ocasió... perquè el meu pare quasi no ens véiem, perquè quasi no em cridava...
El finde és la meva mortalitat.
O potser sí que em fan efecte, és que no ho sé, només sé que a vegades no sé res, només sé que a vegades no m'entenc ni jo. Que a vegades no em puc fer ni cas i que cada cop m'agrada menys el què dic en el blog. i que no suporto.....
No sé si que no tenia ocasions ni estímuls com els nens petits, o realment són les pastilles que algo d'efecte fan... però a vegades, segons com sí que m'altero... com per exemple,ahir en el supermercat que em va passar alguna cosa... o amb el meu pare... o a classe... per dins meu. Sí sí... jo per mi que són les pastilles les què em fan efecte... no?
A vegades no sé si el món està en contra meva, no entenc les meves amistats més properes de tota la vida, no les entenc... no sé si em menteixen, si sóc jo que em monto paranoies o què.
La vida, la realitat, la ficció... què és ficció, què realitat? Paranoies. Viure en un món innexistent. Se me'n va eh. (cara riure whats). (ironia)
Estic pensant en el menjar (snif)
Ahhhhrg estic farta del què escric... tot ho faig malament... sembla que ho faci forçadament... ho trobeu malament oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada