ODIO AQUESTA ENTRADA

A vegades rarament tens uns dies raros, estranys, uns dies que odies... que no suportes... uns dies que no sabries descriure... en els què passen els dies... i odies... odies i només odies. I només vols que passin els dies i no sents res. I veus l'altre gent. I no sé tot és raro. Després hi han els dies estranyament bé, que potser són els anteriors, sí crec que són... i són els què odio. Els "feliços" que passen a vegades si es poden dir d'aquesta manera.... o més aviat moments feliços. O anades de pinça. O dies d'anada d'olla. Perquè a vegades sóc com una muntanya russa. No vull que us penseu que exagero o que ho dic per algun motiu concret. Jo sé com em sento, i com estic. Realment no sé per què em passen aquestes coses. Pot anar de moments a segons de segons, a minuts, a vegades una setmana estic d'una manera i en un segon em ve el baixón i no sé el per què com ara m'ha passat.
Sí...
Em sento una merda esquifida. De cop i volta em sento "petita" i una merda de una merda de una merda. Ja ha sigut durant el dia que m'anava venint el baixón. i puuh.
El meu estat d'ànim era a dalt de tot i ha baixat de cop podríem dir. Lo de dalt de tot tan sols era una explicació d'altres cops. 
Crec que les pastilles em fan efecte perquè a vegades em sento més tranquil·la.. tot i que a vegades em torna a venir la intranquil·litat i tot. Al G+, per exemple no penjo tant els meus estats a cada moment. La cama, per exemple no em va tant. Jo no crido tant als meus pares, potser no faig tants afartaments, tot i que en faig a vegades. Crec que no tinc tants pensaments, i no tinc tanta ràbia. Tot i que quan hi penso torna tot això. I crec que tinc la respiració més pausada.
No suporto els dinars quan el meu pare no para de menjar, la meva mare no para de menjar també... tots igual. Està clar que els meus pares tenen problemes mentals segurament i no m'estranya que jo sigui com sigui... puta ràbia...El meu pare no para de ficar-se amb la vida dels altres... I no suporto que em mirin, que em diguin coses... que em deixin en pau.
Vull ser bona persona. No vull ser els meus pares, argg els odio.
Segueixo sense poder dormir bé, estic cansada a vegades. A vegades em fa mal l'orella, sí ho sé no em paro de queixar... semblo una vella... però és així... em fa mal els músculs... del braç.. i a vegades a la nit em ve un neguit i una cosa a la panxa i al pit i la cama se'm belluga sola. A vegades tinc ganes de plorar si m'agafa més fort i tinc que moure molt la cama. És insuportable. Ah i no oblidem les dents i la barra de les dents.

ODIO EL MENJAR M'ENCANTA LES PORCARIES  ODIO LA XIXA
dfkjghfdjk
deixeu-me a vegades se me'n va.