La perfecció

Ara sí que sí que tinc anar a per totes a aprimar-me. M'he engreixat puta merda que m'he engreixat. Primer va ser el cap de setmana que ja tot va anar malament i ha continuat perquè me mare ha fet coca... No suporto més la puta xixa. Quan veig les persones que estan obsessionades penso en què potser tinc que parar, a vegades també penso que la gent no entén res.
Perquè avui per exemple m'han dit, últimament estàs rara, però és que no saben que el meu humor és així de canviant i no puc fer res per canviar.. i que a vegades aparento una cosa i per dins estic d'una altre manera. I que perquè tingui el "riure boig" per a res del món vol dir que estigui bé d'humor. Que la gent normal no entén res. Nosaltres ens entenem.
I quan veig la gent, altre gent que potser està pitjor que jo, i no penseu que no vull dir vosaltres, vull dir gent que no suporto que em fa fàstic, ja ho sé que dolenta sóc. Penso en què jo no vull ser així... i que tinc que canviar. Llavors vull ser algú perfecte. Algú que tinc que fer veure que sóc feliç, dic fer veure perquè el meu humor, per més que ho intento quasi mai canvia... així si faig veure el menys que sóc feliç potser em voldran... i si sóc perfecte ja és de lo más. Però si no ho aconsegueixo, si la gent no em veu feliç, no em veu alegre, si em veu amargada, i si no em veu contenta, si no em veu rient, i si no em veu maca, ben vestida, tal com tota la manera que jo desitjo jo em vull morir... i a vegades per tota la manera que jo em sento per molt que m'esforço no aconsegueixo sortir la meva "inna" alegre. I això gent només em fa pensar en la mort i el suïcidi... perquè no puc suportar la idea de ser eternament com les persones rares que no suporto perquè em veig reflexades en elles. Només vull que la gent m'estimi sent perfecte.

https://www.youtube.com/watch?v=ZO7JTVCG2FE