No entenc perquè ella vol aprimar sense menjar i em vol deixar amb aquest mètode, però en canvi, no està tant d'acord en vomitar... si el cap i a la fi tot és destrossar-te. El pacte per mi és o tot o res. Seria ni drogues, ni alcohol, ni cridar, menjar bé, no tallar-se... en fi... intentar estar bé... encara que costa..
Si et destrosses ja de pas ho pots fer bé... perquè ja sé que et fas mal... i intento no fer conductes mal.. però és que i les ganes?... i quan penso: val, intentaré estar bé, penso: bf realment no anirà bé... no me'n sortiré... i jo em vull aprimar..
Només penses en tot lo anterior les conductes problema que no les hauries de fer i penses no fer tot això, jo? (cara riure whats)... pd: jo no em drogo
Mama T'ODIO tinc dret a la privacitat. Tanca això anda.
He estat restringint menjar i m'he aprimat algo, però no lo suficient, molt poc, i no ho negaré és molt difícil es passa fatal. Cada moment es pensa en el menjar. I te les has d'empescar per inventar-te excuses i encara menjava massa... i un putu cap de setmana he engordat quasi tot el què havia aprimat... i tinc que tornar a perdre-ho... tinc que perdre més del què havia perdut!
Però volia fer les coses bé. Volia canviar de veritat. Però com costa tant tot això.
Com no sé.
Ojalà pogués ser algun dia com la psicòloga que desitjo.
Sense els pensaments de que el món és innexistent, avorrit.. o esperant sempre una vida que no tindré.. o esperant sempre la vida dels altres... no això no. Vull, desitjo, espero, en el futur desitjar la meva vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada