Petits dimonis

Em trobo malament. Em fan mal els ulls, noto una sensació estranya als braços... queixar-me, no? Només sé fer això.?  La pell seca, mal de cap. I anar a pixar cada dos per tres, i com una debilitat. I altres coses.
Encara estic desanimada i potser escoltar música depre no anima.
Tampoc ajuda que vagis a dir una cosa, la diguis i passin de tu i joder, la teva cama comença a mil.
I vas al metge i et fan esperar una hora literalment i no t'acaben d'aclarir què et passa i et fan fer més proves, proves que no et vols fer.
I arribes a casa, et treus les ulleres de la vista que et fan marejar i sense elles "no veus" bé de lluny... no acabes d'estar bé. El teu germà et diu si es pot menjar la pasta de xocolata que havies comprat per tu del viatge de la coral, i només en queda una, i com tu no et vols engreixar t'estàs mitja hora pensant..., li dius que no, que sí, que no..., li acabes dient que sí... per no sentir-te culpable per les kl... però després penses que no... que t'ho vols menjar tu... que ja tornaràs a començar després... que ja compensaràs... que no menjaràs tant... o qualsevol cosa..., que una pasta d'aquelles no hi seran sempre..., que jo em vaig gastar els diners... que és meva aquella puta pasta... però merda... el meu germà ja se l'ha menjat..
Ara tinc gana.... culpable si menjo...Com em posi a devorar el menjar em moro...
Estic tant cansada ara mateix.