M'estic tornant boja, això és insuportable. El meu cervell no sé què li passa. Crec que el no dormir ajuda. El primer cop que m'ha passat recentment (ahir) no havia dormit durant tota la nit, i havia menjat moltes porcaries, no havia parat de fer afartaments... I simplement em va venir molt riure. Un riure que no vaig poder controlar... com quan et mors de riure... quan una persona et fa riure, aquell riure de nervis, aquell riure que tens la sensació que no pots parar, aquell riure de l'alcohol quan t'està pujant, aquell riure quan no pots parar..., aquell riure...però em va venir sense motiu... M'havia passat un altre cop. A quart d'ESO. Però molt més fort, sense motiu, i després posar-me a plorar de cop i volta, tornar a riure, tornar a plorar, i tornar a riure, així una llarga estona..., però aquest cop diferent... Aquest cop m'havia passat a teràpia.
I una cosa diferent.
Després de riure, com una mena d'atac i respiració ràpida... i era insuportable... perquè passava molta vergonya. I tothom em mirava, i no sé em passava moltes coses pel cap i alhora res.?..
Però lo pitjor és que la X, la meva psicòloga està enfadada amb mi i no sé per què... crec que es pensa alguna cosa dolenta... o que no li caic bé i ja està... o simplement són imaginacions meves, però està enfadada amb mi per alguna cosa i no ho entenc... :(
I lo pitjor és que aquests atacs de "boja" raros, encara avui, l'endemà de teràpia m'estan continuant... i no ho suporto... m'entra riure... i jo necessito dormir... i no sé perquè em passen aquests atacs...
i m'he tornat a mig tallar... i un cop hi tornes ja està és difícil no tornar-ho a fer o és fàcil tornar-ho a fer...
Estic farta d'anar al metge cada dos per tres... (jo sé de què parlo)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada