No sento res; segons ells és millorar.

Com és que no tinc hora fins el maig? És perquè no estic suficient malament... sí és per això... perquè "he millorat", però segueixo sentint-me malament. Veus, no existeix per mi, sentir-me bé. Ni estar malament, no? L'amiga de casa m'acaba de dir "portes uns dies rara eh, pensativa..", però en realitat potser sempre estic així. Però sí que és veritat que últimament, fa unes setmanes NO SENTO RES. Em sento una merda.
Això no és estar malament, no? Segons vosaltres, els psicòlegs i psiquiatres, no. Però és millorar.
Tenia escrits per llegir-te, però... me'ls he deixat, eren bastants, em fa vergonya, eren importants per mi llegir-te'ls..., m'he quedat amb les ganes... i ara fins a la pròxima queda molt... Això és un correu... però si faig cas a les meves emocions em diuen que t'envii el correu, la meva ment sàvia no en tinc ara, però l'amiga de casa que ha vist que t'anava a escriure m'ha fet reflexionar... sap que et "molesta" que t'envii tants correus i "gràcies" suposo a ella no te l'he enviat... així no t'he molestat.
No vull ser jo, saps? I odio la meva família.
Tinc tantes coses a dir-te i no sé com.
Per què tinc que estar tan de temps a tornar? Per què no estic tan malament? No saps lo malament que estic, perquè realment no saps el què sento.
No entenc perquè no puc sentir alguna cosa? Per què em sento així? i per què no estic bé, però no acabo estant tant malament? No és que ho vulgui estant... és que no suporto estar com estic.
Només et volen fora, al cap i a la fi és la seva feina i a tu no els hi importes res.