No puc evitar, quan estic Esmorzant o dinant i l'amiga de casa o el meu pare i mare i germà i tots plegats no paren de fer sorolls i no paren de menjar, no puc evitar sentir ràbia i desitjo que parin. No sé per què és pèro no ho suporto. . Amb les p ganes que tinc jo de menjar... i els meus pensaments no paren de pensar:per què? Per què menges? I per què no paren de menjar? I no paren de fer sorolls? No els hi fa vergonya? Simplement en posen nerviosa... poden amb mi.
Després tinc ganes de marxar d'allà súper ràpid..i normalment menjo encara més .. i tinc ganes de treure tot el menjar en acabar,;tot i que intento no fer-ho. I tinc ganes de fer exercici. Per què em sento tan malament?
Que ja ho sé que no tinc cap problema amb el menjar. Només és que això em pot i ja està. Ja ho sé que la x es pensa que ho faig per cridar l'atenció. Que només faig que menjar. Que ojalà pogués deixar de menjar com ho fan elles. ojalà pogués, però només aconsegueixo lo contrari. Per això sento tanta ràbia suposo...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada