Utilitzada

Pensava que podria continuar tot igual, però l'altre dia em vaig adonar que no seria així. S'havia d'acabar de veritat. La ment sàvia meva tenia raó. Jo sé de què parlo. Tinc por de dir per qui el què vull dir per certes coses.
La meva ment sàvia s'ha donat compte que per fer les coses bé la x tenia raó, però tot és massa complicat. Les meves emocions no ho volen.
L'altre dia em vaig il·luminar a la coral, de cop i volta semblava tenir-ho tot clar.
Em vaig adonar que tot és sense voler. Nosaltres no ens volem fer mal, però sense voler ens en fem. I m'he adonat del què volia dir totalment la x, de tot el què significava estar pendent les vint-i-quatre hores del dia pel mòbil que et contesti... i sabia que no era bo això.
Que tan sols estar les 24 hores pendent del mòbil ja és perjudicial.

La meva ment em va amunt i avall, que ara estic mirant una pel·lícula i no paro de pensar en les meves coses. Miro l'instagram de gent (no penseu, de molta gent) i no puc evitar pensar en per què jo sóc com sóc..
No puc evitar ser com sóc i preguntar-me el per què de moltes coses.
Ojalà pogués ser algú altre. Sempre m'ha agradat més ser algú altre.
Per què sempre acabo fent coses que no desitjo? Per què no acabo mostrant el què desitjo jo? Per què em sento tant malament si no faig el què desitgen els altres? No veus... com puc dir això per no ferir-te i per mostrar els meus sentiments.. m'agrades... m'agrades tant... no veus el mal que em fas?
En fi... a vegades no sé si algú li importo o no.
A vegades em sento utilitzada
També em penedeixo de un milió de trilió de coses.
Però no, les meves emocions segueixen guanyant.
A vegades tampoc em feu cas del què escric, perquè a vegades em faig un Kaos dels meus pensaments i deixeu-me estar.